dissabte, 11 de desembre del 2010

Hi ha res més avorrit que ésser una princesa rosa?


La Carlota estava tipa del rosa i d'ésser una princesa. La Carlota no volia besar gripaus per veure si eren prínceps blaus. La Carlota sempre es preguntava per què no hi havia princeses que cacessin dracs voladors o defensessin prínceps dels llops.


Un llibre fantàstic per educar en la igualtat, un conte que permet ser una nena pirata, valenta, inconformista i somiadora. Un conte en què les nenes caçadores de dracs hi tenen cabuda i no esperen un príncep blau que les besi per tenir el seu lloc al món. Un conte en què les nenes poden ser astrònomes i viatjar en globus. Dones que un dia vau ser nenes amb els genolls pelats i que us agradava enfilar-vos als arbres i que volàveu al país de mai més. Persones a qui agrada veure les coses des d'una altra realitat. Raquel Díaz Reguera, autora i il·lustradora, ens regala unes imatges precioses i plenes de color per deixar anar la imaginació i acompanyar la dels més petits.

Dedicat a les botigues de joguines que aquestes dies les separen per gènere i per color.

Editat per Thule

6 comentaris:

  1. m'hauria encantat que em regalessin aquest libre quan m'enfilava als arbres i somiava que seria astronoma. l'apunto com a regal per a nebodes intrèpides.
    I més avorrit que ser una princesa rosa? trobar un princep blau, segur

    ResponElimina
  2. Un llibre que han de tenir els meus fills, sense cap mena de dubte, perquè puguin conèixer una mica més a les seves mares...

    Gràcies Fe!

    Una abraçada!

    SU

    ResponElimina
  3. Quins dibuixos més bonics! A mi de petita m'encantaven aquests contes amb dibuixos.

    ResponElimina
  4. Jo no conexia llibres així de menuda... quina llàstima!

    Terra de llibres

    ResponElimina
  5. El recomano a tothom. Just en vares fer la ressenya al "face", el vaig comprar. A la meva filla li va encantar. UNa bona reflexió per a nenes i no tan nenes...

    ResponElimina
  6. Preciós! L'altre dia el vaig explicar a la meva neta de 4 anys i vaig donar-me q el sabia de memòria...

    ResponElimina