XLVIII
Brilla un estel, ridícul i evident
com la certesa que jo acabaria
per fer-te mal de bon de veres. Ara
tot adquireix una coloratura
pàl·lida i renuent, que desdibuixa
la teva vida, el meu destí, i la resta.
Si no brillàs la llum amb tanta mala
folla i amb tanta poca traça,
diria encara que t'estimo,
que ocupes els meus somnis, que ens pertany
un lloc sota el sol i el fulgor tranquil
de la lluna al crestaix de les muntanyes.
En gran pecat vaig trobar una gran pena.
Ed. Proa
Preciós, Espolsada.
ResponEliminaMe n´han parlat molt bé de La part visible, Sebastià Alzamora (premi Carles Riba 2008).
ResponEliminaEl desig, l´amor...
Gràcies per mostrar-nos poesia
Imma
No sóc gens entesa en poesia, només sé quan em mou i em transmet i per a mi ja és suficient per recomanar-la. Kweilan, el mèrit és de l'Alzamora i sí, Imma, te'l recomano.
ResponEliminaTampoc sóc gens entesa en poesia, però n'hi ha que quan els llegeixes passa alguna cosa... m'ha agradt aquest tast i crec que en faré una menjada sencera.
ResponEliminaTampoc sóc gens entesa en poesia, però n'hi ha que quan els llegeixes passa alguna cosa... m'ha agradt aquest tast i crec que en faré una menjada sencera.
ResponEliminaCarina bon profit, ja ens diràs què t'ha semblat.
ResponElimina