Hi ha contes de sirenes i versions de color rosa d'aquestes sirenes. Però si hi ha unes sirenes que m'han robat el cor aquestes són les de Belpeixão.
Tres dones peixateres que venen el peix dels seus marits pescadors en un poblet de Portugal, un dia, tipes de viure sempre esperant, es pregunten què deu tenir la mar que elles no tinguin i ben decidides hi fan cap. En comptes de quedar-se a casa, passen a l'acció i es capbussen al mar.
Tres sirenes amb empenta, de carn i ossos i malucs amples. Jo vull ser una sirena de Belpeixão.
Donem les gràcies a l'editorial Flamboyant per publicar aquests àlbums il·lustrats de Magalí Le Huche que trenquen tòpics.
6 comentaris:
Aquesta autora m'agrada molt Fe, és una sort que de cop comencin a traduir-la a casa nostra. A part de les sirenes i el de la Berta Bonafé, que també és molt bo, ja el coneixes segur, vaig trobar-ne un d'una editorial que desconeixia, PÍPALA, que es diu Héctor, el hombre extraordinariamente fuerte, i també em va encantar!
Genials les il·lustracions que has posat.
M'encanten els dibuixos!
Pinta molt divertit!
Tinc ganes de llegir-lo...!
gràcies, fe
Berta Bocado gràcies per la informació, ja el buscaré. I confirmo que la Berta Bonafè és boníssim. Estic contenta de tenir-los en edicions acurades i ben traduïdes.
A la resta feu-hi un cop d'ull i atreviu-vos a ser sirenes de Belpeixão :)
Publica un comentari a l'entrada